Eriçó Fosc

Erinaceus europaeus

Altres noms en català: eriçó comú, eriçó europeu.

Castellà: Erizo común 

Francès: Hérisson noir

Anglès: European hedgehog  

Família: Erinaceinae

Mides: 
Longitud: 22-29 cm
Pes: 1000-1500 grm.

.

Descripció:

- Ull foscos i petits, orelles rodones i curtes i no té coll. 
-Cua i potes curtes amb cinc dits cadascuna. Té unes ungles molt fortes
-La cua i les potes estan cobertes per pel
-Les pues o espines -fetes de queratina- són de color clar amb dues bandes més fosques, una a la base i l'altra a la punta de l'espina.
-Coloració general de color marronós.

Comportament: 

-Les pues són el seu sistema de defensa. Gràcies a la seva estructura muscular, quan se senten en perill es fan una bola i ericen les pues. Fugen quan ha desaparegut el perill. Muden les pues cada 18 mesos i d'una en una. 

-Són animals nocturns, comencen la seva activitat una hora després de la posta de sol. 
-Només les femelles tenen activitat diürna quan alleten les cries.
-Són animals que hivernen. Abans de començar a hivernar, passen per un període de gran activitat en la qual mengen molt per acumular reserves d'energia. 

Alimentació:

Són animals omnívors ja que tenen una dentició molt forta que els permet triturar i tallar. Tot i així també són insectívors. 
Mengen tot tipus d'animals petits: cucs de terra, cargols, erugues, escarabats. També méngen fruita.

Reproducció:

-El període reproductiu va de l'abril a l'agost i la femella pot reproduir-se dues vegades durant aquest temps. 

- El festeig consisteix en què el mascle ronda la femella i emet un so en forma d'esbufec. La femella aplana les pues per manifestar la seva receptivitat. 

- Gestació: entre 5 i 6 setmanes
- Part: entre 2 i 10 cries, tot i que normalment són entre 4 i 6. 
- Les espines apareixen al cap d'uns quants dies. 
- Lactància: entre 20 i 30 dies.

Veu:
Té una veu ronca i emet esbufecs i  suaus sons en forma de xiulet.

Hàbitat:

Viu en les zones de transició entre el bosc i altres indrets.  Tendeix a ocupar espais humits, límits de boscos caducifolis i les afores de les zones urbanes. També se'l pot trobar als marges dels conreus.

Normalment no s'aventura a entrar bosc endins però tampoc deixa els espais on hi ha vegetació, és per això que diem que viu en les "zones de transició".