Alytes obstetricans
Altres noms en català: Tòtil
Castellà: Sapo partero
común
Francès: Crapaud accoucheur
Anglès: Common Midwife Toad
Família: Discoglòssids
Mides:
Longitud: Fins a uns 5 cm.
Descripció:
- Potes posteriors curtes, amb els dits quasi lliures.
- Coloració grisa, terrosa, oliva, a vegades amb taques fosques.
- Ventre clar.
- Pell molt berrugosa, sobretot al dors. Les berrugues dels flancs més ataronjades.
- Glàndules paròtides poc visibles.
- Ull daurat, amb la pupil·la vertical.
- Timpà visible.
- Llengua discoïdal.
- No té sacs vocals.
- Són característics tres tubercles als palmells de cada extremitat anterior.
- Els mascles tenen les extremitats posteriors més grans que les femelles.
- Espiracle ventral.
- Cua arrodonida, amb puntets negres.
- Fileres dobles de denticles bucals.
- Adult:
- Potes posteriors curtes, amb els dits quasi lliures.
- Coloració grisa, terrosa, oliva, a vegades amb taques fosques.
- Ventre clar.
- Pell molt berrugosa, sobretot al dors. Les berrugues dels flancs més ataronjades.
- Glàndules paròtides poc visibles.
- Ull daurat, amb la pupil·la vertical.
- Timpà visible.
- Llengua discoïdal.
- No té sacs vocals.
- Són característics tres tubercles als palmells de cada extremitat anterior.
- Els mascles tenen les extremitats posteriors més grans que les femelles.
- Larva:
- Espiracle ventral.
- Cua arrodonida, amb puntets negres.
- Fileres dobles de denticles bucals.
Actiu de nit. De dia el localitzaríem sota pedres, en esquerdes o en refugis excavats. Acostuma a cantar des del seu amagatall diürn.
Alimentació:
Es nodreix, bàsicament, de petits invertebrats, entre els quals destaquen els insectes.
Reproducció:
S’inicia pel febrer i es pot allargar fins a la tardor.
Prefereix aigües netes, de profunditat mitjana, però suporta bé aigües més tèrboles, amb o sense vegetació aquàtica.
Prefereix aigües netes, de profunditat mitjana, però suporta bé aigües més tèrboles, amb o sense vegetació aquàtica.
Posta: un cordó de poques desenes d’ous ( de 20 a 60ous ). Cada ou mesura 3 ò 4 mm de diàmetre. El mascle, a més de fecundar els ous que va ponent la femella, se’ls queda entortolligats a les potes posteriors. Els portarà al damunt fins que estiguin a punt d’eclosionar. Llavors, els deixarà a l’aigua d’una bassa o d’un riu d’aigües més o menys tranquil·les. El període embrionari dura unes tres setmanes. Segons la temperatura de l’aigua, els cap-grossos poden completar el seu desenvolupament en tres o quatre mesos, o bé endarrerir-la i passar un o més hiverns a l’aigua.
Els petits gripaus abandonen l’aigua amb una longitud de 15 a 28 mm.
És aflautada, neta, una mica modulada. Fa un critisolat, un “ puu... “, que repeteix a intervals d’1 a 3segons.
El crit és nocturn, normalment. Recorda molt al cant del xot, un rapinyaire nocturn menut i només presenta la comarca durant els mesos de primavera i estiu.
Se’l pot localitzar en hàbitats ben diversos: tant d’indrets molt humits com els prats de pastura, la vegetació de ribera, boscos de pi roig, fagedes i rouredes, com d’altres de més secs, però sempre a prop de punts d’aigua.
També pot ocupar hàbitats urbanitzats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada