dimarts, 9 de juliol del 2013

Rata Comuna

Rattus norvegicus




Altres noms en català: rata de claveguera o rat dels fossats. 

Castellà: Rata común

Francès:  Rat surmulot

Anglès:  Brown rat


Família: Muridae


Mides
 Amb el cap i el cos mesura entre 17- 26 cm i cua la cua mesura entre 15 i 22 cm. Pesa entre 180 i 415 g.
.
Descripció:
És una rata robusta, de cos allargat i orelles curtes, que, doblegades endavant, no arriben a l'ull. La cua, anellada i recoberta de pèls curts i rígids esparsos, no supera la longitud del cap més el cos. La coloració dorsal és grisa fosca, grisa marronosa o, en els exemplars més vells, grisa vermellosa. El ventre és gris clar o blanquinós i la cua, bicolor, fosca per sobre i clara per sota. Els individus joves presenten sempre una coloració grisa fosca, més clara pel ventre.


Comportament: 
Nocturna, surt del cau després de la posta del sol, si bé també es pot deixar veure durant el dia. A més, s'adapta molt bé a nous costums: si a la nit és perseguida o no troba aliment, es pot tornar diürna. Quan es desplaça a poca velocitat adopta una posició característica, amb la meitat posterior del cos bombada i més aixecada que l'anterior. Busseja amb facilitat, però no s'enfila als arbres amb tanta agilitat com la rata negra. Viu en colònies formades per grups familiars constituïts per un mascle i una o diverses femelles amb les seves cries. Diposita uns excrements negres en forma de fus molt semblants als de la rata negra.

Alimentació:

Omnívora i  oportunista.


Reproducció:

Vivípara.
Gestació: 21-23 dies.
Nombre de cries: 6- 14 cries.
2 - 3 camades l'any.


Hàbitat:

Si bé s'ha adaptat a una gran diversitat d'hàbitats, necessita la presència humana i un grau elevat d'humitat ambiental. Hi ha individus que viuen dins els edificis, mentre que d'altres prefereixen instal·lar-se a l'exterior. A les poblacions urbanes ocupen els soterranis i els cellers de les cases, les clavegueres i tota mena de forats sota terra, on s'alimenten de qualsevol cosa que troben, fins i tot deixalles. També són molt freqüents als ports. A les poblacions rurals són especialment nombroses als camps d'hortalisses, als arroasars i a prop dels abocadors d'escombraries i poden esdevindre un flagell temible per a l'agricultura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada